«És notadora causa que Senta Catherina apar maravelosa en V causes: primerament en saviessa, la IIa en parlar, la IIIa en fermetat, la IIIIa en nèdesa castetat, la quinta en privilegi de dignitat.»
«De Senta Katherina», Vides de sants rosselloneses (segle XIII).
Caterina, patrona de l'escolàstica a occident
Segons els relats hagiogràfics, en època de l’emperador Magenci, Caterina, filla del rei Costo, es va negar a oferir sacrificis als ídols. Es convocà aleshores, a Alexandria (Egipte), una disputa dialèctica entre ella i cinquanta filòsofs pagans, els quals persuadits per la seva retòrica, van convertir-se al cristianisme. Caterina va ser sotmesa a diversos suplicis, com el de la roda amb ganivets, però de tots ells va sortir indemne gràcies a la intervenció divina. Finalment va ser decapitada, i el seu cos va ser miraculosament traslladat pels àngels al mont Sinaí, on des d’aleshores s’hi rendeix culte.
Entre els segles XI i XIII la peregrinació a Terra Santa i les Croades van impulsar a Occident una veneració molt especial per la santa d’Alexandria. Tinguda com a exemple de saviesa, esdevingué a París la patrona dels escolars i dels estudiants de teologia, i una santa especialment venerada pels frares dominics, defensors per antonomàsia de l’ortodòxia catòlica contra els heretges. El primer convent dominic a Catalunya, fundat a Barcelona l’any 1221, estava dedicat a santa Caterina.