La decoració de l’absis de la capella de santa Caterina de la Seu d’Urgell suposa la frontera entre dues èpoques de la història de la pintura medieval catalana. De fet, pertany a un moment de transició entre la llarga pervivència del romànic tardà, fortament influenciat pel component bizantí de l’estil 1200, visible per exemple en les pintures de Sant Esteve d’Andorra o en l’activitat del Mestre de Lluçà, i la incipient introducció del gòtic lineal.
És precisament l’empremta gòtica de la miniatura parisenca de l’època de sant Lluís (1226-1270) el que dóna al conjunt una veritable personalitat. És innegable l’afinitat amb les imatges de les primeres bíblies moralitzades, de figures allargades i elegants. També són similars alguns aspectes de la moda, com el principesc i molt parisenc mantell afiblat amb folre de pell que porta santa Caterina a l’escena de la Disputa.
